Paralelamente al ritual religioso familiar (sacra privata), celebrado en torno al altar o larario ubicado en la casa familiar, se desarrollaban los ritos de la religión pública (sacra publica). La religión romana se caracterizaba por ser politeísta, por la creencia en numerosos dioses. Los principales dioses del panteón romano eran 12. Júpiter, considerado el padre de todos los dioses, fue la divinidad principal. Junto a él, las diosas Juno y Minerva conformaban la denominada Tríada capitolina, siendo los tres grandes dioses romanos que presidieron el templo principal de muchas ciudades romanas.
Pero una ciudad romana podía tener muchos templos donde se veneraban otros dioses como Marte, Venus, Neptuno, Apolo, Diana, Ceres, Vesta, Esculapio, Mercurio, Vulcano, etc. También, a partir de la deificación de los emperadores, se instaurará el culto imperial. Otras divinidades menores eran las ninfas, los ríos, los Manes o los genios. Y de su relación con pueblos extranjeros los romanos fueron incorporando divinidades como el culto a la Magna Mater (Cibeles), o los dioses egipcios Isis y Serapis, el dios persa Mitra, Yahvé, el dios de los judíos y el de los cristianos, Cristo.
Los encargados del culto en los templos eran los sacerdotes, ciudadanos que asumían el cargo como una parte de sus responsabilidades como magistrados públicos. Se organizaban en un colegio de pontífices, a la cabeza del cual estaba el Pontifex Maximus, el sumo pontífice. También existían sacerdotes específicos para cada una de las grandes divinidades, denominados flámines.
In parallel with family worship (sacra privata) around the altar or lararium in the family home, public religious rites (sacra publica) were also observed. The Roman religion was polytheistic, with numerous different deities. There were 12 major Roman gods, the main one being Jupiter, who was considered to be the father of all of them. Jupiter and the goddesses Juno and Minerva made up what was known as the Capitoline Triad, the three leading Roman gods who held pride of place in the main temple of many Roman cities.
However, a Roman city could have many temples where other deities were worshipped, like Mars, Venus, Neptune, Apollo, Diana, Ceres, Vesta, Aesculapius, Mercury or Vulcan. With the deification of Roman emperors, emperor worship was introduced. Other more minor deities included nymphs, rivers, Manes and geniuses. Through association with foreign nations, the Romans gradually incorporated deities like worship of Magna Mater (Cybele), the Egyptian gods Isis and Serapis, the Persian god Mitra, the Jewish god Yahweh, and Christ the Christian son of God.
The priests in charge of worship at the temples were citizens who took on this duty as public magistrates. A College of Pontiffs was organized, presided over by the Pontifex Maximus or high priest. There were also specific priests for each of the major deities, known as flamens.
Paral·lelament al ritual religiós familiar (sacra privata), que es celebrava al voltant de l’altar o larari ubicat a la casa familiar, es duien a terme els ritus de la religió pública(sacra publica). La religió roma era politeista, per a la seva creença en nombrosos déus. El principals déus del panteó romà eren 12. Júpiter, considerat el pare de tots els déus, era la divinitat principal. Al seu costat les deesses Juno i Minerva formaven la triada capitolina que presidia el temple principal a moltes ciutats romanes.
Però, una ciutat romana podia tenir molts de temples on es donava culte a altres déus com Mart, Venus, Neptú, Apol·lo, Diana, Ceres, Vesta, Esculapi, Mercuri, Vulcà, etc. També , a partir de la deïficació del emperadors, s’instaurarà el culte imperial. Altres divinitats menors eren les nimfes, els rius, els mans o els genis. De la seva relació amb altres pobles, els romans incorporaren altres cultes i divinitats com van ser el culte a la Magna Mater (Cibeles), o als déus egipcis Isis i Serapis, el déu persa, Mitra o Jahvé, déu dels jueus i també les noves creences del Cristianisme.
Els encarregats del culta als temples eren els sacerdots, ciutadans que assumien el càrrec com a una part de les seves responsabilitats com a magistrats públics. S’organitzaven amb un col·legi de pontífex, al cap d’avant del qual s’hi trobava el Pontifex Maximus, el summe pontífex. Cada una de les grans divinitats tenia els seus sacerdots específics, que es denominaven flamines.
Descubre Aquí
