Casa de los tesoros
3


La casa unifamiliar romana se conoce con el nombre latino de Domus. Esta vivienda, de una o dos plantas, se organizaba en torno a un patio central denominado atrio. Este patio interior servía para dar luz a las diferentes habitaciones que se organizaban en torno al mismo, pues la vivienda casi no contaba con ventanas hacia el exterior.

El acceso a la vivienda se hacía a través de un pequeño vestíbulo que conducía directamente al atrio, a cuyo fondo solía ubicarse el tablinum, despacho destinado al dueño de la vivienda (el pater familias), desde donde atendía diariamente a sus clientes y negocios.

También en torno al patio se abrían diferentes dependencias con funciones específicas como el triclinium (comedor para reuniones y banquetes) y en una de sus paredes solía ubicarse un lararium, pequeña hornacina con altar en la que se realizaba el culto privado a los lares, dioses protectores del hogar. En él podían colocarse imágenes de pequeñas esculturas que representaban a los antepasados familiares (imagines maiorum). Otros espacios más privados eran los dormitorios o cubicula, la culina (cocina), zonas de servicio y las letrinas o un baño.

Las únicas habitaciones que se abrían directamente a la calle eran las tabernae, locales comerciales que podían ser explotados directamente por el dueño de la vivienda o bien ser alquilados.




A Roman single-family home is known in Latin as a Domus. This one or two-storey house was arranged around a central courtyard called an atrium. The inner courtyard provided natural light for the different rooms that opened onto it, since the house had barely any outward facing windows.

A small hallway led into the house, passing through to the atrium, at the back of which there was usually a tablinum. This was the study used by the home’s owner (or pater familias) to deal with everyday business and to attend to clients.

Other rooms with specific functions also opened onto the courtyard, such as the triclinium (dining room for get-togethers and banquets). This normally featured a lararium on one of its walls, a little niche with an altar for private worship of the lares or deities that protected the home. In it, small sculptures might be hung that represented family ancestors (imagines maiorum). Other more private rooms included the bedrooms or cubicula, kitchen or culina, servants’ areas, toilets and bath.

The only rooms that opened directly onto the street were the tabernae. These were shops that might be run by the home’s owner or else rented out.



La casa unifamiliar romana es coneix amb el nom llatí de Domus, aquesta vivenda, de una o dues plantes, s’organitzava la voltant d’un pati central denominat, atri. Aquesta pati interior , servia per donar llum a les habitacions que s’organitzaven al seu voltant, ja que la casa quasi no comptava amb finestres cap a l’exterior.

L’accés a la vivenda es feia mitjançant un petit vestíbul que conduïa directament cap a l’atri, al fons del qual es solia ubicar el tablinium, que era el despatx de l’amo de la casa(el pater familias), des de on atenia diàriament els seus clients i negocis.

També al voltant del pati s’hi obrien diferent dependències amb funcions específiques com el triclinium (menjador per reunions i banquets), a una de les parets de l’atri es solia ubicar un lararium , que consistia en una petita fornícula amb un altar on es duia a terme el culte privat als lars, déus protectors de la llar. Dins ell es podien col·locar imatges de petites escultures que representaven els avantpassats familiars (imagines maiorum). Altres espais privats eren els dormitoris, cubicula, la culina (cuina) zones de serveis la latrina o un bany.

Les úniques habitacions que s’obrien al carrer eren les tabernae, locals comercials que podien ser explotats directament pel propietari de la vinenda o bé esser llogats.


Descubre Aquí