Teatro
11


Los espectáculos (spectacula) eran celebraciones públicas, de carácter colectivo y gratuito, por las que el pueblo romano tuvo especial afición. En el desarrollo de los mismos asistían a carreas de caballos (ludi circenses), a combates de gladiadores (munera gladiatorios) o cacerías de fieras (venationes) y a representaciones teatrales (ludi scaenici). Para su celebración contaron con edificios de una tipología específica como el circo, el anfiteatro y el teatro, respectivamente. En este último, los actores representaron diferente tipo de obras como tragedias y comedias, atelanas (fábulas cómicas de carácter costumbrista y argumentos de enredo), mimo, canciones, y el género más popular, el pantomimo, entre otras.

Al contrario que hoy en día, los actores no tenían buena reputación en la sociedad romana, donde se consideraba una profesión infame, sin dignidad, que era desempeñada por libertos, esclavos y extranjeros (principalmente orientales). Pese a que podían conseguir acumular grandes fortunas no pudieron llegar a convertirse en ciudadanos de prestigio, ni ostentar cargos públicos.

En cuanto al vestuario, variaba en fusión del tipo de obra encarnada, si bien el traje estándar se componía de una larga túnica y una capa. Además, se calzaban zapatos con altas plataformas, denominados coturnos y cubrían sus caras con grandes máscaras (personae) que caracterizaban al personaje.



Spectacles (spectacula) were free collective public events, much enjoyed by the Roman people. At these events, they watched horse races (ludi circenses), gladiator fights (munera gladiatorios), wild beast hunts (venationes) and theatrical performances (ludi scaenici). These events were held in specific buildings: a circus, amphitheatre or theatre respectively. In the last of these, actores performed plays of differing kinds, including tragedies, comedies, Atellan farces (fables based on everyday life and intrigues), mime, songs and, the most popular of all, pantomimes.

Unlike today, actors did not have a good reputation in Roman society. It was thought to be a vile profession, lacking in dignity, chosen by freemen or women, slaves and foreigners (mainly Orientals). Although big fortunes could be made, actors could not become high-standing citizens or hold public office. As for the costumes, they varied depending on the type of play, although the standard costume tended to be a long tunic and cloak. The actors also wore high platform shoes, called cothurnus, and they covered their faces with big masks (personae) depicting their character.



Els espectacles (spectacula), eren celebracions públiques, de caràcter col·lectiu i gratuït, a les quals el públic romà hi tenia molta afició. En conjunt presentaven un ventall molt ample de possibilitats, carreres de cavalls (ludi circenses), combats de gladiadors (munera gladiatorios), caceres de feres (venationes), o representacions teatrals, (ludi scaenici). Pel seu desenvolupament comptaren amb diferents tipologies d’edificis que s’adaptaven a cada espectacle, el circ, l’amfiteatre i el teatre respectivament. Precisament al teatre, els actors representaven tragèdies, comèdies, atel·lanes (faules còmiques de caràcter popular i costumista amb arguments d’embolic) mims i pantomimes (molt populars aquestes) o interpretació de cançons entra altres.

Al contrari del que passa avui en dia, els actors romans no gaudien de una bona reputació a la societat roma , que la consideraven una professió infame , sense dignitat, duta a terme per lliberts, esclaus i estrangers (principalment orientals). Tot i que podien acumular grans fortunes, no es pogueren convertir en ciutadans de prestigi no ostentar càrrecs públics.

Pel que fa al vestuari, variava segons el tipus de representació, tot i que el el més comú consistia en una llarga túnica i una capa. Com a calçat es feien servir uns coturns (sabates amb plataforma), i cobrien les seves cares amb màscares (personae) que caracteritzaven al personatge.


Descubre Aquí